falta
1 1 f. [LC] Defecte o privació d'una cosa útil o necessària. Tenir falta de diners. Haver-hi falta de treball. Això és falta de criteri. Sentir la falta d'algú que és absent, mort. No ho han fet per falta de temps, per falta de mitjans.
1 2 [LC] fer falta Ésser necessari. No cal que vinguis, que no ens faràs falta. Em fa falta un ganivet. Us farà falta un advocat.
1 3 [LC] a falta de loc. prep. a ) No havent-hi una cosa necessària. A falta d'un ganivet, ho farem amb unes tisores.
1 3 [LC] a falta de loc. prep. b ) Quan està pendent que transcorri un temps determinat per a la finalització d'un termini o per a l'acompliment d'un fet. A falta de cinc minuts per al final del partit, el resultat és de dos a zero.
1 3 [LC] a falta de loc. prep. c ) Quan està pendent d'ésser recorreguda una distància determinada per a arribar a un lloc. S'ha produït un atac de tres corredors a falta de dos quilòmetres per a la meta.
1 4 [LC] sens falta loc. adv. Sens mancar-hi, indefectiblement. Heu de venir sens falta.
2 1 f. [AD] [LC] Fet de mancar a un deure, a una obligació, a una regla. Cometre una falta contra el reglament. Perdonar una falta. Estar algú en falta. Una falta d'ortografia. Una falta d'impremta. Una falta d'assistència.
2 2 f. [SP] Contravenció del reglament en què incorre un esportista quan fa una acció que aquell prohibeix explícitament.
3 f. [DR] Acció o omissió voluntària penada per la llei amb una sanció lleu.
4 f. [MD] Fet de deixar de tenir la menstruació per embaràs.
